MAKIS SILS: Osor - St. Miquel de les Formigues - Osor: La Trialera Impossible

Si n'eren 4 tamboooors que venien de la gueeeeeerra (Puigmal),

i el més petit de tots portava un mapa de les Guilleriiiiiies....

ram, ram pataplam...

Heus aquí una nova aventura Maki.

Són les 15.15h del dissabte 12 de setembre de 2009.

Objectiu: Deixar els cotxes a Osor, pujar pel GR-83 fins Font Sa Guarda (sota de St. Miquel de les Formigues), seguir un sender que la majoria dels integrans del grup sap que existeix, però ningú sap on va, seguir-lo fins en un determinat punt on segons aquest mapa (veure a continuació), la línia del sender (o suposat sender) passa molt aprox (quasi es toca) amb la trialera que baixa de St. Miquel de les Formigues. Seguir la trialera i quan aquesta acabi seguir el mapa fins Osor, passant per les roques de Cercenedes.

Heus aquí el mapa:

Integrants:
- Xavier Massó
- Sergi Vergara
- Albert Valls
- David Galceran

Tot apunt, fem recompte, som 4, arriben informacions que a Coll de Revell, fa estona que plou, ens mirem el cel i... si, negre... però... guiats per l'instint Maki arribem a la conclusió que quan serem dalt, ja haurà passat tot, o sigui que.... agafem els trapaus i cap Osor falta gent.

Passem per Anglès... i aigua a terra... "cagum l'ou a veure si haurem errat el pronòstic" comencem a pujar cap a Osor i la cosa millora... "ja t'ho deia jo... això ja passa a Banyoles! Tindrem el terreny perfecte per fluir a topeee!!"

Arribem a Osor, descarreguem les bicis i anem a buscar aigua la font. Un bon home ens pregunta on pensem anar i nosaltres, ni curts ni peresossos contestem... "Coi a St. Miquel de les Formigues!!" Resposta: "Ahh!! Amb aquest temps, no?" "Coi i taaant!!!"

I res, a les 16.20 comencem a pujar, i pujar i encara pujar una mica més, arribem a la riba d'avall (més o menys a mitja pujada) i el temps s'aguanta, temperatura perfecte, olor de terra molla, però sense basses... el paradís!!!

Però de cop i volta... Brummm!! el primer tro, i el segon i un llampec i un altre, però res, cap amunt falta gent que encara no plou. I clar, com era de suposar... quan portem 7 o 8 Km de pujada... arriba la pluja!!! Cap problema, com a bons Makis, tots anem equipats amb impermeables i Powerled's per si la cosa es complica.

Vinga, cap amunt falta gent!! I arribem a la cruilla del camí de St. Miquel de les Formigues. Tot pujant anavem planificant el pla B (arribats en aquest punt, seguir cap a la Font dels Aveuredors i anar a enlleçar amb el GR-178 -Ruta d'en Serrallonga- i tornar cap Osor)

Fem reunió de Makis i molt a pesar de tots, decidim la retirada... sniff, sniff

Però tot anar tirant, ja estem prop de la font dels Aveuredors i ... "tu, vols dir, ara haurem de venir un altre dia" "si, mira, sembla que ara no plou tant" "què, li fotem o què" "si, és que jo ja us ho volia dir"

Impera l'esperit Maki.... UN MAKI MAI ABANDONAAAAA!!!! Cop de freno, mitja volta i cap amunt cap a la Font sa Guarda.

Les rampes del 20% semblen la ruta del carrilet, gas a fondu!! Amb les ganes de baixar, amb un moment ens plantem a la font, fem quatre caixelades i ....... A FLUIIIIRRRR!!!!

Comencem a baixar i comença l'aventura, ningú sap on va, però, un únic objectiu, anar a enlleçar amb la trialera que baixa de St. Miguel de les Formigues.

Anem tirant, per un camí que de trialera no en té res perquè hi ha més pujada que baixada fins que arribem un punt on la pista gira de cop cap avall a la dreta i .... això no pinta bé, l'instint diu que hem d'anar carenant.

L'Albert Valls, puja bosc amunt i ... "Xavals!!! Ja podeu pujar les bicis que l'hem trobat!!!" "Bingo!!"

Doncs res, com a bona sortida Maki, la bici a l'esquena i a remuntar uns 100-150 metres de bosc amunt.

I.... woilàààà!!! Aquí la tenim.!!! "El què tenim Albert???" "Coi la trialera!!!" "Trialera? Si només es veu bosc i pedres!! On és el camí??" "Tius!! Seguiu que això és Freeride del bo!!"

I com es pot comprovar... Freeride, del bo, bo!!!

Cal dir que una mica de camí, hi ha, si més no, alguna fita de tant en tant i molts de brucs i pedres amb senyals de bici de la cursa "Guilleries Extrem". El camí transcorra per boscos de castanyers i faigedes. Ja no plou tant i tot està en el punt òptim d'humitat i amb olor de terra molla... Impressionant!!!

Anem baixant, una estona a sobre la bici, una altre estona al costat, alguna de tant en tant a sota, i res d'anormal amb una baixada d'aquestes caracteristiques.

Hi, hi, ja, ja i molt bon rotllo entre tots. Tots gaudint de l'aventura i de la natura com mai.

Aquesta baixada d'en David va acabar amb un petó a un pi que es va moure de lloc i es va posar al mig de la traçada. Es va saldar "només" amb la maneta del fre de davant fora de lloc! Maneta que entre tots i amb les eines que teniem a ma (pedra inclosa) vam poder posar a lloc i seguir gaudint de la baixada.

Com es pot comprovar, hi ha algun petit "desnivell"

Passat aquest punt, i conincidint amb la reparació de la maneta de fre.... LA VAM CAGAR!!! Aquí, hauriem d'haver seguit la "pista/corriol" en direcció Est i nosaltres vam seguir el traçat de la cursa endinsant-nos pels marges del bosc, però cap problema, fent servir l'instint Maki i el sentit de l'orientació, tot enllaçant diferents senders i pistes de desembosc vam acabar a la carretera que va d'Osor a St. Hilari.

I tot seguint aquesta, vam arribar a Osor on vam fer la cervesa de rigor tot recordant la tarda viscuda amb un entorn inigualable, fent esport i amb uns companys de collons!!

Dades tècniques de la ruta (aproximades)
- Hora Sortida: 16,20
- Hora arribada: 19,30
- Desnivell positiu acumulat: 900m aprox
- Distància: 23Km
- Ciclable: 98%

Foto de Familia