Eren les 5.00h del matí d'un diumenge 30 d'Agost de 2009, quan una colla de Makis es van trobar a la mítica Plaça dels Melons....
Objectiu: La conquesta del sostre del Ripollès, a peu i amb BTT. Fontalba/Planoles, Puigmal, Núria, Fontalba/Planoles
La tropes d'infanteria eren capitenejades pel Maki Carlus Vila i com a soldats:
Carles Herrera
Sussi
Martí Forest
Montse Bota
Damià Pi
David Valentí
Norberto Gaspar
Lluís Blanco
Xavier Lacruaset
Joan Oller
Jordi Rabert
David Galceran
La tropa d'èlit (muntada amb BTT) era formada per:
Lluís Mas
Jordi Mas
Joan Rabassedas
Xavier Massó
David Massó
Corne
Albert Valls
Repartició de vehicles i tots cap al centre de comandament abançat: Ribes de Freser a fer el cafeló.
A les 7.00h davant el bareto de Ribes de Freser, hi ha la sincronització de rellotges i s'ultimen les estratègies d'atac al cim.
Tropa d'Infanteria: Atac des de Fontalba
Tropa Muntada: Atac des de Planoles/Dorria
Així que cada tropa cap al seu punt de partida.
Aquí només es narrarà l'aventura de la tropa d'infanteria, ja que els moviments tàctics de la tropa d'Èlit és un secret d'estat i per raons d'alta seguretat no es pot narrar.
Així que a les 7.45 aprox es fa recompta d'efectius i es resulta un total de 13 makis/es i comença l'atac. El capità Maki informa que no s'utilitzi la tècnica del Nordik Walking, ja que el terreny no ho permet. Aconsella l'ús de la tècnica anomenada "Caminar amb pals estil muntanyeru de tota la vida". Val a dir que la tropa es troba molt més còmode amb aquesta tècnica.
El dia promet, només sol, només es divisen dues encluses sobre Barcelona i de sobte...
- "Fixeu-vos Makis!!! Un avió" digués el capità
- I tota la tropa vam pensar.... "Coi esclar, un avió, no serà en Superman!!"
- "Il·lusos! És un avió i no deixa estela!! Tindrem un dia assolellat!" va refermar el capità..
- "si, si, i tant... sort que hem portat impermeable...." vam pensar la tropa
I la veritat és que vam tenir un dia radiant.
Entre bufet i bufet, entre passada d'avi i avi de passada... amb 1h 45' vam conquerir el cim del Ripollès!!!
Un cop havent trepitjat el cim i recuperat forces amb veuratges secrets vam veure que l'estratègia tant ben planificada començava a fallar... les tropes d'èlit anaven tant ven camuflades que no hi havia manera de divisar-les, necessitavem el seu suport!!!
Amb el suport del tècnic de comunicacions Joan Oller, el capità va poder establir comunicació telefònica amb l'Albert Valls (cap de comunicacions de la tropa d'Èlit), aquest informa que encara els falta 30' per divisar l'objectiu. "Deu meu!!! Ha fallat l'estratègia!!! No pot ser!!!"
Davant el perill que corríem de congelació, el capità Vila va ordenar la tropa a formar i a immortalitzar la gesta, i immediatament la devallada cap a Núria. Informa que passarem per la Coma de l'Embut i que es recomana baixar corrent en lloc de caminant... "Senyor, si senyor, baixarem corrent!!"
Després de deixar el perillós cim del Puigmal, i ja a la zona del pluviometre, ens parem per reagrupar al tropa i fer el decens d'una forma més controlada cap a Núria.
"Eii tropa!!! El camarada Valls informa de la conquesta del cim per part de la tropa d'Èlit a les 11.30!!!" informà el capità Vila. Informació passada via el protocol SMS i encriptat amb el llenguatge Maki.
Entre cants, acudits, batalletes, flors, floretes i pets de llop, anem arribant a Núria on es presenta un altre gran dilema: són les 13h i cal escollir si baixar a Núria a repostar aigua o bé fer el camí de les coves. Després d'algunes deliveracions i de la consulta de cartografia militar, es decideix baixar a repostar aigua i a reposar una mica.
"Vinga ganduls!!! Ens falta tornar al campament base!!" crida el capità Vila
"Camarades a partir d'ara... utilitzeu el Nordik Walking" apuntà el capità Vila.
Alguns companys, ja amb signes evidents de la batalla, van començar la marxa com van poder, ni Nordik Walking ni muntanyeru, ni res, l'objectiu era arribar!
De camí cap al campament base de Fontalba la tropa va ser instruida en tot moment, pel capità Vila i el camarada Lacruaset, de totes les muntanyes que ens envoltaven per així conèixer-les per futures gestes.
L'arribada al campament base va ser a les 13.30 aprox. i vam poder observar que el Puigmal havia desaparegut sota una immensa boira. Haviem fet uns 14Km i uns 1100m de desnivell.
Tots ens vam preguntar... "I la tropa dÈlit?? O estan? Hauran baixat..."
La resposta... Tot arribant a Ribes de Freser (prop de les 14.15 hores) vam veure a la llunyania, primer el camarada Valls, després el camarada Rabassedas i al final... tota la tropa!!!
"Això s'ha de celebrar!!!" vam cridar tots... i cap al campament avançat a fer la cervesa!
"Vet a qui un gos, vet a qui un gat i en el Puigmal, l'estalada Maki ha onejat!!"
M'agrada veure que cada vegada sou més els/les makis que us animeu a l'aventura d'aconseguir els cims ( i aquest darrer veig que no era gens fàcil)a canvi de la satisfacció personal de poder gaudir de les magnífiques vistes que et premia la muntanya.
ResponEliminaÀnims i a per la propera!!!
Felicitats a tots/totes veig que fèieu molt bona cara al fer el cim. Friso per llegir la crònica. Francesc
ResponEliminaUn cop llegida la crònica, ara si que vaig fer bé de no venir, no hagués pogut superar una proba tan ben parametritzada tota ella.(un es anàrquic, que hi farem) Uns altres maquis vam anar fer els 20 qms de la maquisada i curiosament encara som vius.
ResponEliminala sortida molt be
ResponEliminala cronica una passada
fins la proxima
albert
Un deu pel cronista i un dotze per a tots els/les marxaires walkings i els muntangais makis que es van aventurar a fer el cim!
ResponEliminaJo no ho faria ni que em paguessin!
El camarada 'Lacruaset', àlies sherpa, encara es parteix el pit quan rellegeix la crònica.
ResponEliminaVal a dir que alguns, ja planejavem com a proper objectiu l'himalaia.
Que no s'aturi l'espectacle!!!